ALARXA RACING, el somni de tres germans
Edito por: Pere Aragay
En tres anys, els germans Pons han passat de novells a campions. L’Àlex (1990), l’Arnau (1993) i el Xavi (1996) són els integrants de l’Alarxa Racing Team, l’equip que va guanyar el Campionat de Catalunya de Minivelocitat l’any passat. Durant una hora de conversa, l’Àlex, director de l’equip, ens explica com li va sorgir la idea, quines han estat les claus d’un progrés esplèndid i els plans de futur d’Alarxa.
“No volia tenir la rutina diària de treballar en un taller”. L’Àlex, estudiant de mecànica, tenia clar que el seu món era el de la competició, per això un dia li va proposar al seu pare crear un equip de motos.
Aleshores, ell tenia 20 anys i els seus germans, que acabarien sent els pilots, 16 i 14 respectivament.Els pares van donar suport, moral i econòmic, a la idea des del primer moment.
Segons l’Àlex, la clau és “aconseguir que el fet de competir sigui una activitat familiar gairebé setmanal”.
Com tot, els inicis van ser complicats en època de crisi. Van arribar a acords amb col·laboradors, però sempre pagant: “Ens feien descomptes en neumàtics, oli i gasolina”. L’Àlex, però, no només es queda amb això, i explica que una altra dificultat va ser el fet que “els meus germans mai no havien pujat a cap moto i jo venia del món dels cotxes”.
Les ganes i l’empenta amb que va néixer Alarxa van quedar refredades mínimament un cop va començar la competició. “Se’ns van menjar”, reconeix l’Àlex, que afegeix que un cop finalitzada la temporada “vaig veure que era el que m’agradava, però també que hi havia molta feina per fer”.Un projecte que havia nascut “per gaudir i passar-ho bé”, com explica el gran dels tres germans, necessitava fer un pas més.
“La competició t’obliga a anar millorant: un any quedes desè, el següent cinquè i l’altre ja vols anar a guanyar”. Aquesta no va ser la projecció d’Alarxa, que en la seva segona temporada en el Campionat de Minivelocitat va col·locar els dos pilots al podi.
L’Àlex explica que a la segona temporada “ens va faltar maduresa” com a equip per acabar de lluitar pel títol final. Un èxit que no es faria esperar més, tot i que els dos pilots van tenir inicis ben diferents. Per al director de l’equip, el factor clau per fer una bona temporada en un campionat tan curt “és ser fort al principi, per agafar confiança”.
En Xavi va patir dues caigudes en les dues primeres carreres, mentre que l’Arnau des d’un bon inici va demostrar que l’escúter d’Alarxa era una de les millors de la competició. “Vam concentrar la feina en fer una moto molt competitiva, la de l’Arnau, i amb el Xavi ens vam plantejar la temporada perquè ell gaudís a sobre de la moto”, comenta l’Àlex.Coses del destí, l’Arnau va aixecar el títol de campió al circuit d’Osona, el lloc d’entrenaments d’Alarxa Racing.
Malgrat que primer van anar a entrenar a Igualada, des de que va conèixer el traçat de Vic l’Àlex va tenir clar que aquell era el circuit ideal: “Treballes conceptes que els pilots joves necessiten. És molt tècnic, combina revolts ràpids i lents i l’asfalt ja està bastant desgastat”.Gairebé cada dissabte els germans Pons recorren l’hora que separa Matadepera de Vic i a les deu del matí comencen una jornada d’entrenament que normalment s’allarga fins a les sis de la tarda. Tot i això, sobre la moto l’Arnau i el Xavi hi estan entre tres i quatre hores.
L’endemà comenten amb l’Àlex què ha funcionat i què cal millorar. Una responsabilitat que s’assumeix amb el pas dels anys. Mig rient, l’Àlex explica que al Xavi, el més petit, encara “li costa” aquesta part de la preparació i també “assumir els errors propis”.El gruix de feina del mecànic, però, se centra en la pretemporada, encara que durant els mesos de competició “desmunto el motor després de cada carrera per intentar minimitzar els errors” diu l’Àlex.
La regularitat va ser fonamental per guanyar l’any passat, i aleshores els tres germans es van plantejar un nou repte. Com a premi a la gran temporada que havien fet, van decidir participar a la Resistència de Valladolid, però també per veure si també eren capaços de “crear un altre producte regular”.“Vam anar a Valladolid de novells i vam guanyar!”.
La victòria i les bones sensacions dels pilots sobre la moto van ser els estímuls que necessitava Alarxa per fer el pas definitiu a la nova modalitat: “Aquesta temporada participarem a la Copa de Resistència de Catalunya i també en algunes de les proves de la d’Espanya”.L’Arnau, el més gran dels pilots, serà qui se centrarà en el tema de la resistència.
El Xavi, per la seva banda, continuarà treballant amb l’escúter. “Aquest any sí que li exigiré resultats!”, comenta entre riallades l’Àlex, que de seguida s’imagina tornant a alçar la copa. “Repetir títol seria una festa”, sentencia.Posem el punt final a la conversa amb una mica de ciència-ficció. “No em poso cap límit”, assegura l’Àlex quan li pregunto si en un futur podríem veure una moto d’Alarxa competint a Moto3.
Tot i que de seguida toca de peus a terra i comenta que “quan tornin els temps de bonança econòmica potser no a Moto3, però si al Campionat d’Espanya de Velocitat”.Aleshores a l’Àlex li agradaria que l’Arnau i el Xavi continuessin a l’equip: “He vist que em vull guanyar la vida amb això. I també estaria encantat que els meus germans seguissin. No com a pilots, perquè hi ha gent molt ben preparada i molt bona, però en un àmbit diferent dins l’organització d’Alarxa”.